Papers vells

Papers vells

     Fa un temps, una bona gent coneixedora de la meva afició per tot allò que fa olor de paper vell, em va fer obsequi d’una sèrie de cartes. 

     Entre les cartes, algunes de difícil lectura, protegides encara pels sobres originals, de color esmorteït pel temps i que estaven franquejats amb uns segells que farien goig en un àlbum de qualsevol col·leccionista, hi vaig trobar alguns escrits originals d’escriptors de casa nostra, però un dels sobres, amb l’adreça del destinatari ben clara, em va cridar l’atenció.

     Duia escrit el nom del Rvdo. Paolo Carbó, però s’hi feia constar que la carta era “per il Sig. Jacomo Collell”, i l’adreça “Casa Generalizia Minerva”, de Roma. La carta, signada per Joan Collell, pare del canonge vigatà Jaume Collell i Bancells, va ser enviada a aquest que estava estudiant a Roma.

     La data era del 12 de febrer de 1874, el text de la qual venia a ser una espècie de crònica de fets ocorreguts durant la tercera carlinada, concretament dels actes comesos aquell mateix any per les tropes comandades pel general Rafel Tristany i Parera.

     Recordeu aquell centenar de liberals que havien pogut fugir de Vic, quan el gener de 1874 aquesta ciutat va ser ocupada pels carlins varen fer via cap el Montseny, sent atrapats i morts a Collformic? Doncs un mes més tard, les forces d’en Tristany, que havien entrat a Vic, van marxar sobre la ciutat de Manresa.

          Crec que paga la pena transcriure alguns fragments d’aquesta carta inèdita, per copsar l’ambient que es respirava aquells dies, tant a Vic com a Manresa, després del pas per aquelles ciutats del general carlí, quan alguns cridaven allò de “Déu, pàtria, furs, rei”, i deixar a banda les notícies de caire familiar.

     “(...) Després que Tristany hagué entrat a Vich tornà altra vegada de passo i el dia següent vingué una columna de tropa i se portà bé amb la ciutat, i el dia següent, de bon matí, sen tornà cap a Barcelona i se’n portà lo seus ferits deixant amb pau els dels carlins. Dos dies desprès tornà Tristany amb los seus i el dia següent, diumenge, se cantà un solemne ofici en la Catedral en la que hi assistiren tots los carlins i una gran multitud de gent, predicant el capellà castrense dels Suavos que agradà molt a la gent, i a l’últim cantaren el Te Deum. El dia següent marxaren per la part de Manresa i anaren fins a Calaf i tornaren venir fins a Moià, a on estigueren el dia 4 del corrent, i pensant los de Vich que lo tornaríem tenir a esta. El mateix dia 4 a las 9 de la nit entrà de improvís a Manresa i fins a la una de la tarda del 5 se apoderaren de tota la ciutat, menos de la Catedral a on se refugiaren. Los prengueren un canó de plaça molt gros, los feren 250 presoners que ja los han posat en llibertat i 800 armes, i com tingueren noticia que arribava una columna retiraren amb ordre, havent-los aterrat bona part de las muralles. Estigueren per aquells contorns, i la columna després anà fins a Sallent, i antes d’ahir feren reunir en Vich los sometents dels pobles veïns i marxaren a la part de Prats de Lluçanès. Avui se diu que los carlins antes d’ahir eren a Casserres i es diu que preparen una carretera per pujar a Queralt. Ja han despatxat los sometents i no se sap res més.

     

      Als de Manresa los posà una contribució de 100.000 duros, amenaçant-los que si tornen a fortificar-se no sols los aterrarà las muralles sinó que los trencarà les aigües i cremarà les fàbriques i arrasarà la ciutat, i a pesar d’això diuen que antes d’ahir los sapadors ja tornaven refer les muralles. La gent de Manresa estan molt espantats i van desocupant i marxen.

     Penso que no reberes lo que te vaig escriure el dia 11 del passat en la que te manifestava la entrada dels carlins a esta ciutat i que no tinguérem cap desgracia G. a Déu i que los carlins luego d’haver entrat concediren lo indult a tothom i no cometeren cap desman, únicament saquejaren algunes cases per no trobar-les obertes com havien manat, però sens distinció de partits.”

     També la seva germana Maria, li donava notícies del què succeïa.

     “(...) en la carta que vàrem rebre de Roma dius que no me descuidi de parlar-te dels xatos. Casi bé no se que dir-te perquè fa molts dies que no ha vingut cap partida nova. En Tristany corre per la part de Lleida i diuen que ha entrat a Esparraguera. Manresa torna a ser fortificat hi ha un siti molt rigorós. Aquí per ara estem molt bé, a pesar que ens fan treure molts quartos. En Savalls ja fa més de 15 dies que es a Navarra, diuen que el Rei l’ha enviat a buscar, no se sap per què, la veu es que tornarà amb D. Alfonso. No se si saps, per los diaris, de la batalla de Navarra. Es diu que ha estat una victòria complerta, han derrotat a Primo de Rivera i han entrat a Bilbao, la noticia no és encara donada per parte oficial, s’espera per fer grans festes. (...)”

     Els papers vells, i en especial la correspondència, sovint ens donen notícies sobre fets locals, viscuts per qui ho escriu, que són aquelles petites històries que formen part de la història d’un país i que moltes vegades ens la fan més entenedora. Papers, com aquestes cartes, que venen a il·lustrar uns fets ocorreguts en un moment tràgic de la nostra història, com és una guerra civil.

Publicat a El 9Nou el 6 de juny de 2014.