Estances de febre (V part)
 |
| Grup de residents al sanatori, amb el mestre Joaquim serra acariciant un gos. |
ANNEX
A/ Reglamento o condiciones que deberán observarse para la buena marcha del sanatorio del Montseny (Brull) y poder continuar en el la comunidad de hermanas de Nuestra Señora de la Consolación.
1ª Los enfermos de diferente sexo estarán separados en las galerías y comedores. En el comedor de señoritas habrá una hermana al cuidado de las mismas, para poder luego atender a su alimentación si no han comido bastante durante la comida.
2ª Cuando estén en cama las enfermas, o en sus cuartos, no se les permitirán visitas de distinto sexo más de una vez al día, y ésta no se hará a puerta cerrada, pues las hermanas tendrán facultad para entrar y hacer salir a los visitantes cuando lo crean prudente.
3ª Si se han de aplicar remedios que sean cosa más propia de enfermero que de médico, por ejemplo: poner cataplasmas, dar fricciones, etc. , cuando sea a mujeres será prestado este servicio por una hermana.
4ª Al pasar la visita a los enfermos el señor doctor será acompañado por una hermana a la cual deberá poner al corriente de cuanto recete y ordene, para luego atender debidamente a los enfermos y cumplir con exactitud las prescripciones médicas.
5ª Cuando a alguna señora o señorita tengan que examinarla al Rayo X, o practicarle algún reconocimiento, será acompañada por una hermana.
6ª No se dará entrada en el establecimiento a ningún enfermo sin avisar antes a la Madre Superiora, a fin de que pueda disponer la habitación y demás cosas necesarias con la anticipación debida, evitando de ese modo las deficiencias que hasta el presente se han notado en este punto.
7ª Las hermanas tendrán autoridad sobre el personal y vigilarán cómo desempeña cada cual su empleo u oficio.
8ª No darán ningún recado a las hermanas por conducto de nadie, sino directamente, y a ser posible siempre a la madre superiora.
9ª Por la moralidad de los enfermos y buen nombre de la casa no se exhibirá ninguna película sin estar debidamente revisada.
Estas condiciones serán obligatorias como complemento de las Bases de Fundación, y si no son aceptadas, o después no se cumplieren, rescindirán el contrato las hermanas y dejará la comunidad el sanatorio en el plazo máximo de cuarenta y cinco días, a contar desde el en que lo notifique la superiora al Sr. Director.
Sanatorio del Montseny a uno de mayo de mil novecientos treinta y dos.
Por orden de mi Rdma. Madre Superiora General. Firmado: Sor Leonila Pablo. Rubricado: Superiora local.
_________________
 |
| Jardí del sanatori del Brull, amb el Dr. Reventós en la rotllana |
B/ Rodolins fets per un intern adreçats al xofer del sanatori, Hilari Crivillé i Ciurana
Hilari, si vas a Vic,
recorda bé el que et dic.
Pega dolça necessito
de la de pesseta i pico.
I si és de fàcil trobar,
porta goma d’esborrar.
La que tenia, no s’ha fos,
me l’ha pispada el senyor Ros.
Si a ca la Gitana vas,
si no vigiles rebràs.
Necessito de debò,
una pastilla de sabó.
Procura que vagi bé
i que costi poc “calé”.
I de moment s’ha finit,
i et resto molt agraït.[1]
C/ Carta de Mn. Carles Creus a Amàlia Tineo
Sra. Dña. Amalia Tineo
Barcelona
Muy señora mía: Anteayer recibí su carta del 18 del próximo pasado setiembre: no había recibido otra.
Ciertamente había hablado con un señor que me indicó los deseos de V. en la reparación de la lápida, pero quedamos en que nada haría yo hasta recibir carta de V.. Ya procuraré hablar lo más pronto posible con el Sr. Crivillé para que me diga el importe de la reforma y se lo comunicaré. Pero antes debo advertirle que hay que abonar el importe del “ninxo” que es de doscientas pesetas (200 pts.) si lo quiere alquilado para cuatro años: y si lo quiere en propiedad son quinientas pesetas (500 pts), ya que según una ley del Estado, todas las operaciones de compra de “nichos” realizadas durante el período rojo, quedan sin efecto. Espero que me contestará pronto si se decide a alquilar el nicho o comprarlo, de lo contrario procedería, en el tiempo legal, a evacuarlo.
De V. Attm. s. s.
Carlos Creus, Párroco[2]
Brull a 2 de octubre 1939 = Año de la Victoria
___________________
D/ Factura del paleta Josep Crivillé
Josep Crivillé
Constructor d’obres
Balenyà-Seva, 14 de octubre de 1939
Sra. Dª Amalia Tineo
Por 1 lápida del Sr. Rosselló puesta en obra y colocada 180 pts.
Trabajo de quitar un ramo refundido en la misma y hacer una cruz 40 pts.
Total: 220 pessetes.
___________________
E/ Auca del sanatori del Montseny
(L’original el conserva la família Cabanyes, de Vilanova i la Geltrú)
Text i dibuixos: Núria de Cabanyes i Ricart
Si mai et vols divertir
i cap burla no has de témer
llegeix del cap a la fi
l’auca del S. del M.
En una casa pairal,
perduda com una ermita,
per entretenir llur mal
uns quants tarats s’han dat cita.
Tenen com a veïnatge
exclusivament el Brull,
vers on empren el viatge
qui no arranja el seu tribull.
Hi ha un metge dels més famosos
que fa miracles molt grans:
per guarir els tuberculosos
els entreté amb jocs de mans.
I un altre, savi entre mils
que té teories russes,
i en lloc de mata els bacils
s’entreté matant les puces.
Una ajudant colossal
per lluitar contra el microbi
amb l’energia que cal
és l’oxigenada Provi.
Per als malalts greus d’ací
un bon home s’espavila
i busca menjar a desdir:
l’interventor senyor Vila.
Per acreditar la casa
viu ací el senyor Baró;
no menja carn a la brasa
perquè ja està prou rodó.
—Volem aprendre llatí.
Mestre: algunes regles dóna’ns—
I surt amb allò tan fi
que diu: —...alicuando souans.—
Amb combat descomunal
segons conten velles faules
quan ja veu venir el final
ell exclama: —això són taules.—
I l’il·lustre professor
per admirar el panorama
seu sovint al gran saló
fins que se li adorm la cama.
Una manera molt loca
de guarir els malalts de pit,
és fer el tutti o el poker
a deshores de la nit.
Un sistema acreditat,
també és jugar al tresillo;
sovint crida algú, exaltat,
de resultes d’un codillo.
La Nuri, ulls i nassiró,
amb les seves mans d’artista
fa nenes amb camisó
de les que es perden de vista.
Qui passeja per l’herbei?
L’atlot de la gavardina
el del nas i el del jersei:
el trio de la benzina.
El primer, una menudència
molt ric en moixoneries
i mancat de paciència
és l’il·lustre Pau Socias.
El Gali, a l’altre cantó,
per evitar cap baralla,
quan hauria de dir no,
baixa el cap, camina i calla.
El del mig, en Joan Trius
va ser l’altra nit raptat.
No t’ho creus? per què somrius?
si encara no està espantat.
—Quin escàndol, fora mida—!
Hi ha batusses al saló
Què passa? És que tothom crida—?
—Res, que parla en Rovelló.
En Costa és un tarambana
—dia al llit, nit al saló—
fuma quan li dona la gana
i escup massa al mocador.
I si a la Conxa pessiga
i s’esposa a greus perills,
és perquè ella, bona amiga
li cuida molt bé els conills.
Hi ha una senyora tibada
que el foc de la llar ens pren
i a la persona que bada
la porta a visitar al nen.
I quan hom espera veure
un minyonet indecís,
troba, i no s’ho vol creure
que passa dels trenta-sis.
Per tenir sempre treball
i renovar l’hemoptisi
hom organitza un gran ball
així que un any entre en crisi.
En Lluís amb les ulleres,
fa la cara d’home viu;
juga als escacs com les feres
i fa riure quan ell riu.
Ací dalt cada divendres
tothom fa festa major.
Uns enamorats molt tendres
l’esperen amb fruïció.
Quan arriba l’autobús
el rep una gran cridòria
els enamorats, segurs,
ho celebren amb eufòria.
—Hi ha els teus avis, Julieta
—Hi ha ta germana Gali
—i una dona menudeta
amb una ampolla de vi.
Mireu la senyora Gusi:
s’engreixa que és un no dir.
Senyora Gusi, no abusi;
se n’haurà de penedir.
Un jorn els més filharmònics
per passar bé la vetllada,
varen fer uns concerts simfònics
a base de Cherezada.
I la senyora Molins
de tanta son no s’hi veu,
i en callar els violins,
diu: —Em trobava al Liceu.—
L’àrbitre de l’elegància
resplendeix com un mirall
no és estrany per la constància
amb que fa córrer el raspall.
Al saló tothom en reia.
—Fa fred, avui? — —No, fa fred.—
—Ah, doncs, miri, ben bé em creia
que deia que fa fred.—
Campiona de fer mitja
la Rita de Vilassar.
Ni la neu ni la calitja,
l’en distreu, ni el passejar.
Però també és campiona
d’assassinar ratolins:
tota sola els atacona
i els deixa fets a bocins.
Hi ha un metge amb una dotzena
de termòmetres posats:
Villalobos s’anomena
i és el rei dels refredats.
Però si salta la llebre
i l’ocasió al ve a temptar,
oblida el pols i la febre
i s’atipa de ballar.
Ha vingut un matrimoni
que té un punt de divertit:
si l’un es lleva, dimoni!
l’altre no es mou gens del llit.
La dona és un xic gelosa
quan ell es posa malalt,
no se li acudi altra cosa
que agafar el seu mateix mal.
Menut, menut que enamora
sempre parla del setrill;
tot fent broma, a la senyora
ha posat en greu perill.
Un dia que no té febre
li arriba un noi molt manyac,
i tothom d’ací ho celebra
amb un bon raig de conyac.
Els malalts del trenta-dos
fan cures descompassades
fumen quan no tenen tos
i surten massa vegades.
Hi ha un gos que és una delícia
si no fos pels convidats.
Porta tot sol més brutícia
que quinze porcells plegats.
Un dia, dos innocents
el porten a la banyera,
i els obsequia amb presents
dels que fan venir rasquera.
En Jordi està capficat
i fa una cara de pena
perquè la ràdio ha trigat
a tocar-li la Novena.
I quan es posa com cal
a escoltar, i el cor li para
els musicòfols de dalt
es posen a fer gatzara.
En Beltran és molt pelut
té la cabellera dreta
i el bigoti decaigut
i es pensa ser un gran poeta.
Fa pocs dies que ha arribat
i ja ha aprés a fer el tronera,
juga fort al baccarat
i no torna mai enrere.
El fum ha fet fracassar
un gentleman que hi havia.
Un dia el van atrapar
quan burilles recollia.
En Giménez s’emociona
amb el cocktail misteriós
perquè veu que en poca estona
ha matat quatre senyors.
¿Sents quin soroll que atabala
i un trontoll com de petard?
L’Adela puja l’escala
i té por d’arribar tard.
Hi ha una senyora casada
que té alguns cops amagats;
quan la nit és ben entrada
rep visites de soldats.
Sempre hi ha algú que murmura:
—Ves, la senyora Simón!—
—És el marit que procura
passar ací el permís del front.—
Mira la vamp Teresina
amb els ulls mig aclucats
apa, eixerit, endevina
quants cents cors ha travessats.
Però no és pas bona nina
i algú en té greus desenganys.
No sé perquè s’hi amoïna
si tot just ha fet setze anys.
A la cura del matí
quin èxit la galeria!
Hom haurà de prohibir
que s’ompli així cada dia.
Si ha de parlar amb algú
la Montserrat s’enrojola
però gasta un to segur
quan apunta la pistola.
En Vea està ben cuidat
i el renyen així que es mou.
Un jorn que estava exaltat
per poc se li trenca un ou.
La Lola és una minyona
que no és pas gens llepafils;
té la careta rodona
i tragina bons pernils.
Si mai la repartidora
arribes a fer furor
únicament justa fora
si repartís en Melchor.
Si una nit entra un fantasma
amb un vas de llet als dits,
o et porta una cataplasma
no perdis pas els sentits:
és la Maria que ronda
per agombolar els malalts
i amb una mirada fonda
els alleugereix els mals.
Veus aquest home que gamba,
carn-rosat, plogut del cel?
És l’angelical Caramba,
que puja a prendre’ns el pèl.
Les cambreres també
han canviat d’uniforme.
Qui pogués palpar-lo bé
per donar-hi el seu conforme.
Entre elles n’hi ha unes quantes
que volen seguir la corrent
i per semblar més picantes
s’han fet fer la permanent.
Hi ha un minyó que no té preu
si afegeix llenya a la brasa
i molt més si du el correu
així que arriba a la casa
Anant amb autos malalts
no fareu mai gaire via;
o pugeu sobre els fanals
o en Domingo els desgracia.
I per els més exigents
queden encara tres gràcies
que no es deixen veure gens
per evitar grans desgracies.
Amb forces equilibrades
hom lluita als escacs molt bé
sorpreses inesperades
es broden a l’escaquer.
I amagat a dins del llit
o bé ignorat del cronista
queda encara algú, pansit,
del qual s’ha perdut la pista.
_______________
Publicat a Monografies del Montseny n. 25, any 2010.
[1] Ca la Gitana era una “casa de barrets” de Vic.
[2] Mossèn Carles Creus i Garriga (Tona, 1896-Campdevànol, 1988). L’any 1935 era el rector de les parròquies de la Castanya i de la Móra. Un cop acabada la guerra va ser enviat, com a rector, a la parròquia de Sant Martí del Brull, on s’hi va estar fins l’any 1948.
