Cercant una nova
vida
No és gaire
habitual, per no dir gens, que una persona de 92 anys escrigui i publiqui un
llibre.
Però Rosa Maria
Puigcerver i Roca ho ha fet. Ha escrit Lluny del manglar. El coratge d’una
dona guineana, editat per l’Abadia de Montserrat.
El llibre comença
amb una confessió de la protagonista: «Hauria volgut saber escriure
suficientment bé per deixar paleses les meves vivències, que durant el llarg
recorregut de la meva vida han estat farcides d’aventures, de treballs, de
riscos, de fracassos, d’alegries i de penes, d’incògnites i de resolucions, de
fam i de subsistència, d’amor i conhort».
Per això la
història d’aquesta dona ens la transcriu Puigcerver de viva veu, ja que aquest
text explica una experiència real, d’una manera clara i directa, fruit d’unes
estones de conversa distesa de l’autora amb l’Aixa, al llarg d’un parell
d’anys. Unes estones en què li va explicar la seva vida, des del seu naixement
en un petit poble de Guinea fins la seva arribada a Catalunya. Una vida ben
dissortada, ja que va patir l’estigma de l’ablació i el maltractament d’un pare
que, maridat amb tres dones, la va vendre com a esclava a un home d’un poble
veí i que més tard, ja que la noia es va escapar, la va tornar a vendre, aquesta
vegada com a muller a un altre home.
Però la protagonista
del llibre va seguir rebel·lant-se contra el mal tracte patit i contra explotació
a la que la sotmetien pel sol fet de ser dona, i va intentar marxar d’aquella
societat on les dones no compten per a res més que no sigui el sotmetiment a
l’home i on pateixen una gran marginació. Aquell cop, però, la fugida en pastera cap
a aquell “primer món” somiat, fracassaria.
Per segona vegada
intentaria acomplir el seu anhel d’arribar a Europa cercant una nova
oportunitat per a la seva vida, travessant de nou el desert i embarcant en una
pastera, on ella era la única dona, per creuar l’Atlàntic fins que després de
no poques adversitats va poder arribar a les illes Canàries. Des d’allà el
govern espanyol la va enviar, junt amb altres immigrants, a Madrid, on tots
ells van ser abandonats al carrer. Al cap d’un temps, i després d’aconseguir
alguna que altre feina eventual, va poder arribar a Barcelona per més tard anar
a raure a un poble de la Catalunya Central on ha pogut trobar un treball
estable integrant-se en la nostra societat i formar una família gràcies al seu
coratge.
Aquesta noia,
doncs, va tenir la sort que tants altres africans, fugint de la misèria, la
fam, la guerra per religió o per ètnia, o dels efectes dels desastres naturals,
no han tingut i han mort ofegats en l’intent. Recordem que aquest any ja han
mort més de mil persones a la Mediterrània.
L’autora del
llibre, Rosa M. Puigcerver, és una persona amb un gran bagatge cultural i
lectora incansable, no en va és bibliotecària, amb un títol de la 26a promoció
de l’Escola de Bibliotecàries de la Diputació de Barcelona, i que va col·laborar
en treballs de recerca a l’Arxiu de la Corona d’Aragó. Inquieta i curiosa per
tot el que passa al seu voltant, té una gran capacitat per a l’escriptura, cosa
que es veu reflectida en cada detall, en cada descripció, que és revisada una i
altra vegada minuciosament.
També és
pregonament religiosa, preocupada per la justícia social, disposada a ajudar sempre
els més febles, compromesa amb la seva ciutat, i ben poc inclinada en fer-se
veure. Ara, amb aquest llibre, ha volgut donar a conèixer aquest testimoni per
denunciar l’explotació a què estan sotmeses les dones musulmanes.
Recomano doncs
vivament la lectura d’aquest llibre per copsar el coratge de l’Aixa, i de
tantes altres dones com ella, per aconseguir arribar a Europa, però també i
sobretot per adonar-nos de la realitat de la qual va fugir degut, entre
d’altres qüestions, al fet de ser dona i per la interpretació estricta de la
religió musulmana, dins la qual, cal remarcar-ho, també hi ha qui lluita per
una lectura espiritual d’alliberament.
Es tracta d’una
gran lliçó de vida, que potser ens podrà servir com a mirall on veure
reflectida la nostra societat. Algú deia que el drama de les morts a la
Mediterrània són la conseqüència del nostre fracàs moral.
Lluny del
manglar conté un pròleg de Marta Vergonyós, presidenta del Centre de Cultura
de Dones Francesca Bonnemaison, de Barcelona.
Només començar
les primeres línies ens adonarem amb quina força ens enganxa aquesta història
de lluita i esperança i per això ben segur que el llegirem d’una tirada. Si
voleu conèixer de primera mà i entendre el patiment i l’esforç d’aquests
immigrants per arribar a casa nostra travessant la Mediterrània o l’Atlàntic cercant
una nova vida i aconseguir-ho malgrat totes les adversitats us en recomano la
lectura.
_________________
Publicat a El 9 Nou el 16 d'octubre de 2016.
Publicat a El 9 Nou el 16 d'octubre de 2016.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada