Títol del llibre: Una història poc
coneguda del Montseny
Subtítol: Il·lustres estadants d'un mas del Montseny, la Figuera.
Joan Maragall, Josep Pijoan, Lluís Millet, Amadeu Vives, Lluís Via, Santiago Rusiñol..., al pla de la Calma
Editorial Farell. Col·lecció Nostra Història n. 18
Subtítol: Il·lustres estadants d'un mas del Montseny, la Figuera.
Joan Maragall, Josep Pijoan, Lluís Millet, Amadeu Vives, Lluís Via, Santiago Rusiñol..., al pla de la Calma
Editorial Farell. Col·lecció Nostra Història n. 18
Format:
16,5x23,5 cm
Imatges:
unes 102
Pàgines:
360
Aparició: 23 d'abril de 2013
Què hi va passar a la
Figuera, aquella masia del pla de la Calma? Què hi feien Joan Maragall, Josep
Pijoan, Lluís Millet i Amadeu Vives, entre altres, en aquell indret del Montseny?
Què hi anaven a fer al Tagamanent, i a la Móra els cantaires de l’Orfeó Català?
Qui era aquella nena d’onze anys que escrivia poesies a Joan Maragall?
Aquella masia vora el pla
de la Calma, al Montseny, va ser el refugi d’uns il·lustres estadants de
Barcelona que hi van sojornar, fugint de la bonior de la ciutat. S’hi escapaven
uns dies per poder gaudir de la natura, menjar bones viandes, descansar i descobrir
una vida tan diferent del seu traginar quotidià per la gran ciutat. El contacte
amb la gent i el paisatge del Montseny van tenir una gran influència en les
seves obres.
Us presentem una història
poc coneguda del Montseny, que va tenir lloc en un mas de muntanya a les
acaballes del segle XIX i
primeria del XX.
ÍNDEX
Pòrtic del M. H. Pasqual Maragall i Mira
Pròleg.- Xavier Cateura i Valls
Introducció.- «El massís del Montseny», per Xavier Cateura i
Valls
«Aquella calaixera plena de pols», Àngels Grau i
Masó
Capítol 1.- El Montseny
«El Montseny de la segona meitat del segle xix», per Jordi Tura i Masnou (Director
del Museu Etnològic del Montseny. La Gabella d’Arbúcies)
Capítol 2.- La Figuera
«Sant Cebrià de la Móra i la Figuera», per Antoni Pladevall i Font (Historiador)
«Història de la Figuera», per Anna Gómez i Bach
(Arqueòloga. Doctora en Història)
«El carbó del Montseny», per Isidre Prades i
Buixons (Director de l’Arxiu Comarcal d’Osona
-1998-2006-) i Ramon Pont i Sayas (Historiador del
ferrocarril)
Capítol 3.- Aquells cantaires de l’Orfeó Català
«El pastoreig a la Calma del principi del segle XX», per Jordi Bartolomé
i Filella (Doctor en Biologia)
Capítol 4.- Lluís Millet i Pagès
«Lluís Millet i les cançons del pla de la Calma», per Dolors Millet (Bibliotecària.
Néta de Lluís Millet)
Capítol 5.- Amadeu Vives i Roig
«L’estiueig al Montseny i la creació d’un ideal
paisatgístic», per Glòria Soler i Cera (Historiadora i Doctora en Humanitats)
Capítol 6.- Lluís Via i Pagès
«Els pous de glaç i de neu del Montseny», per Laia
Cateura i Boixet (Llicenciada en Biologia Ambiental)
Capítol 7.- Santiago Rusiñol i Ramon Casas
«El camí de ferro arriba a Aiguafreda», per Josep M.
Roselló i Castellà (Llicenciat en Ciències Polítiques i Sociologia)
Capítol 8.- La
Lola de la Figuera
«La
Lola», per Àngels Grau i Masó (Escriptora)
Capítol 9.- Josep Pijoan i Soteras
«Breu semblança biogràfica de Josep Pijoan», per Carola
Duran i Tort (Doctora en Filologia Catalana)
«Poemes d’inquietud nascuts al pla de la Calma», per Jordi Castellanos
i Vila (Catedràtic de Filologia Catalana a l’UAB)
«Josep Pijoan. Cançons i rondalles del Montseny»,
per Xavier Roviró i Alemany (Escriptor)
Capítol 10.- Joan Maragall i Gorina
«Les estades de Joan Maragall i Josep Pijoan al
Montseny», per Anna M. Blasco i Bardas (Doctora en Filosofia i Lletres)
«Joan Maragall i la "paraula viva"», per
Pere Maragall i Mira (Professor de Llengua i Literatura Catalana. Escriptor)
Epíleg
«Tornar al Montseny», per Miquel Desclot (Escriptor)
Apèndix
Cronologia
Bibliografia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada