L'àvia Pepa de La Figuera (Tagamanent)
 |
| L'àvia Pepa |
És en el padró d’aquell any i d’aquell
poble que hi trobem inscrits en la mateixa casa Josefa Estanyol i Horta, vídua
d’Eudald Perramon i Figuera, que hi consta com a propietària; Pau Perramon i
Rovira, de 40 anys, fill d’Eudald Perramon i de la seva primera muller, Maria
Martina Rovira; Rosa Masnou i Estanyol, també de 40 anys, casada amb Pau
Perramon; Pere Masnou i Estanyol; Cecília Godayol i Viladecans, soltera, de 28
anys, i Josefa Godayol i Verdaguer, que tenia 16 anys. Aquesta darrera és la
que trobarem, amb els anys a venir, com la senyora Pepa en les cartes del poeta
Joan Maragall, i en els escrits de Josep Pijoan, o en els treballs del mestre
Lluís Millet sobre la cançó popular. A Josefa Godayol també se l’anomenava
col·loquialment la senyora Pepa, o l’àvia
Pepa de la Figuera.
Eudald Perramon i Figuera era un fill de
Josep Perramon i d’Antònia Figuera, germana aquesta de Francesc Figuera i Barata,
hereu del mas Figuera per aquells anys, el qual, en morir, el dia 19 de març de
l’any 1838, amb 90 anys, deixà escrit en el seu testament, fet al notari de
Torelló Josep Masmitjà, el maig de 1824, que les propietats de la Figuera passessin al seu
nebot, Eudald Perramon i Figuera, nascut a Roda de Ter i resident en el mateix
poble on, continuant la tradició familiar, era un important negociant de la
llana,.
Continuant aquesta història i segons un
altre padró de l’Ajuntament de Roda, aquest fet durant l’any 1861, trobem un
tal Ramon Casals, natural de Borredà, solter, i moliner d’ofici. Per una altra
documentació sabem que el mateix any aquest va comprar una casa en aquell poble
de vora el Ter.
Seguint repassant els diferents padrons
que es van fer a Roda, hem sabut que l’any 1867 Ramon Casals s’havia casat amb
Josefa Verdaguer (sic), i que aquests ja havien tingut una filla,
Dolores Casals i Verdaguer (sic). (Com es pot veure, hi ha un error en
l’anotació dels cognoms de l’àvia Pepa i de la seva filla). A la mateixa casa
també hi vivia una neboda de 9 anys, anomenada Maria Verdaguer.
Cinc anys més tard, el 28 d’abril de
1872, Ramon Casals, de 40 anys, que seguia residint a Roda de Ter, va fer
testament al notari de Vic Miquel Font. Un dels nomenats marmessors era Joan
Godayol i Viladecans, solter, de 42 anys, i d’ofici ebenista, resident a la
ciutat de Vic, germà de la segona dona de Pau Perramon, i per tant oncle,
també, de Josefa Godayol i Verdaguer.
Ramon Casals va morir, segurament a Roda de
Ter, l’any 1872. El 24 de setembre del mateix any, Josefa Godayol va fer un
inventari dels béns deixats pel seu marit davant el notari de Vic Miquel Font.
Anys després, en un altre padró
municipal, aquest fet a la ciutat de Vic el setembre de 1875, trobem que en una
casa del marquès de Sentmenat (plaça de D. Miquel), hi vivien en Pau Perramon i
Rovira, amb la seva dona, que era Cecília Godayol i Viladecans; Joan Godayol i
Viladecans, cunyat de Pau Perramon i administrador dels seus béns, que era
casat amb Antònia Giralt i Baranera; Josefa Godayol i Verdaguer, que llavors
havia vingut del poble de Sant Julià de Vilatorta (d’on era originari el seu
pare), com a neboda del cap de casa, que s’hi estava amb la seva filla gran,
Dolors Casals i Godayol, que aleshores tenia 10 anys, i que amb el temps
esdevindria pubilla de la
Figuera i mare de la
Lola.
Un parell d’anys més tard, el setembre de
1877, en un document fet davant el notari de Vic, Pius Mas, Josefa Godayol i
Verdaguer va fer un préstec de 22 onzes d’or (o sia, 1.760 pessetes, o 10,58 €
d’avui dia) al 6% anual a Pau Perramon i Rovira, que en aquella data ja era
viudo.
En un altre document notarial fet a Vic
davant Francisco Pascual i Elias, el dia 26 d’agost de 1878, Pau Perramon i
Rovira va fer un testament en el qual
figuren com a marmessors Josep Godayol i Ravella (nou administrador
general dels béns de Perramon, en substitució de l’anterior Joan Godayol i
Viladecans), i Josefa Godayol i Verdaguer; tots dos hi consten com a veïns de
Barcelona. En aquest testament Pau Perramon nomena hereus universals Josep
Godayol i Josefa Godayol. Concedeix al primer 1/3 dels seus béns, i a la
segona, 2/3. També s’esmenta Dolors Casals i Godayol com a hereva substituta de
la seva mare.
Finalment, Pau Perramon i Rovira, el 19
de desembre de 1882, davant del notari de Barcelona Joaquim Volart i Pou, va
vendre la Figuera,
amb les seves terres i masos agregats (la Figuera, el Fondrats, la Codina i un d’anomenat Corral),
a Josefa Godayol i Verdaguer. Per aquesta venda sabem que tant el venedor com
la compradora residien en aquells moments a la capital catalana, i que un dels
testimonis era Cristòfol Grau i Esteve, que signà per l’àvia Pepa, ja que
aquesta no sabia escriure. Consta que Josefa Godayol tenia 42 anys, i era vídua.
Pau Perramon tampoc no signà ell el document, ja que patia ceguesa.
Segons consta en una acta del Jutjat de
Pau de l’Ajuntament de Tagamanent, de l’1 de novembre de 1884, Josefa Godayol
volia anar a viure a la Figuera i disposar de les altres cases i propietats.
La família Casals–Godayol
Ramon Casals i Santonja va néixer a
Borredà cap al 1832. Era fill de Joan Casals i de Rosa Santonja.
Va morir, segurament a Roda de Ter, l’any
1872. No hem trobat cap testimoni escrit del seu traspàs.
Josefa Godayol i Verdaguer, natural de
Torre d’Oristà, on va néixer cap a l’any 1838, era filla de Josep Godayol, de Sant Julià de
Vilatorta, i de Rita Verdaguer, natural d’Oló.
No hem pogut trobar cap documentació del
casament de Ramon Casals amb Josefa Verdaguer, si bé creiem que va ser a Roda
de Ter cap a l’any 1863.
D’aquest matrimoni van néixer tres
filles, Dolors (1865), Concepció (1868) i Rosa (1870), totes a Roda de Ter. La
filla dita Concepció l’any 1871 era morta.
L’àvia Pepa va morir a la Figuera als 75
anys, el dia 21 d’octubre de 1913.
La família Grau–Casals
Dolors Casals i Godayol, que va néixer a
Roda de Ter l’11 de setembre del 1865, es va casar a l’església de Santa
Madrona de Barcelona el dia 28 de maig de 1884, amb:
Cristòfol Grau i Esteve, que havia
nascut a Begues el dia 4 de febrer de l’any 1855. Era fill de Cristòfol Grau i
Romagosa, de Begues, i d‘Esperança Esteve i Montserrat, natural de Sant Pau
d’Ordal.
Cristòfol Grau i Esteve va morir a la
casa de la Figuera, als 70 anys, el dia 16 de març de 1926.
Dolors Casals va morir també a la Figuera, a 79 anys, el 4
de juny de l’any 1943.
 |
| Família Grau-Casals |
Padró fet a Tagamanent l’any
1901.
Habitants de la casa de la Figuera
Josefa Godayol i Verdaguer
Cristòfol Grau i Esteve
Dolors Casals i Godayol
Josep Grau i Casals
Francisco Grau i Casals
Dolors (Lola) Grau i Casals
Narcís Grau i Casals
Miquel Marsal, jornaler de 21 anys. Natural d’Hostalets.
Francisco Marsal, jornaler de 17 anys. Natural d’Hostalets.
Pere Vilademunt, jornaler de 34 anys. Natural de Calaf.
Mateu Puigbanús, jornaler de 15 anys. Natural d’Aiguafreda.
|
L’exposició itinerant sobre el grup
d’intel·lectuals que a la darreria del segle xix
i primeria del xx van fer
estada al mas de la Figuera
de la parròquia de la Móra,
vàrem voler centrar-la en aquella nena que era la Lola, que tenia 11 anys quan
el poeta Joan Maragall, Josep Pijoan, Lluís Millet, Amadeu Vives, Lluís Via,
els cantaires de l’Orfeó Català, etc., venien de ciutat per fer estada en
aquella casa de vora el pla de la
Calma, on, acollits per l’àvia Pepa, es meravellaven davant
l’exuberant natura del massís del Montseny i de la senzillesa de la gent
d’aquelles muntanyes, que acabarien influint en les seves obres.
Aquella nena, la Lola, impressionà aquells
homes per la seva espontaneïtat, i per la manera com s’expressava: abocava en
els escrits que els enviava la puresa d’una llengua que creien conèixer prou
bé. Així trobem que Joan Maragall, referint-se a ella, deia: “aqueixa
meravellosa criatureta que’m parla amb una poesia que m’avergonyeix, y me sento
indigne de contestar, la meva ànima n’ha tret unas alas que se l’enduhen amunt,
amunt...”.
La Lola
 |
| Dolors Grau "Lola" |
Dolors Grau i Casals, la Lola, va néixer
el dia 18 d’octubre de 1891 a la Figuera.
Es va casar el dia 8 de maig de 1912, a
l’església de Sant Jaume de la Parròquia de Valldeneu, terme de Sant Martí de
Centelles, amb Josep Nogueras i Oller, natural Barcelona, on havia nascut el 16
de maig de 1883. Era fill de Bartomeu Nogueras Massuet, natural de St. Vicenç
de Llavaneres, i Sibina Oller Galofré, de Vallbona. Va morir a Barcelona el 28
d’abril de 1973.
La Lola va morir a Barcelona, als 79
anys, el dia 5 de desembre de 1970. Fou enterrada al cementiri del Poble Nou.
Montserrat Nogueras i Grau, filla de
Josep Nogueras i de Dolors Grau, va néixer a Sarrià, l’1 d’octubre de
l’any 1913.
Es va casar amb Rafael Santo Domingo
Landa, natural de Lima (Perú), de pares bascos, a Barcelona, l’11 de març de
1941.
Montserrat Nogueras va morir a Barcelona
als 77 anys el dia 13 de novembre de 1990.
Raimon Santo Domingo i Nogueras, fill de
Rafael Santo Domingo i de Montserrat Nogueras, va néixer a Barcelona el 6 d’agost de
1943.
Va morir als 33 anys, solter, el dia 8 de
juliol del 1976, ofegat a la riera d’Avencó, prop de la Figuera.
_______________________
Fins aquí aquestes línies, que no són més
que un petit extracte del llibre que properament apareixerà, completant així
aquella “història poc coneguda del Montseny”, encetada amb l’exposició
itinerant La Lola de la Figuera, que va fer-se amb el propòsit de
lluitar contra l’oblit del nostre passat i recuperar un tros de la memòria
històrica d’un lloc tan emblemàtic com és el Montseny.
Així, en l’exposició vàrem voler explicar
la vida d’una masia, d’una època i d’uns oficis avui desapareguts, d’uns
costums i unes tradicions que ja formen part del nostre passat col·lectiu. En
aquest cas, el fet de triar la
Figuera tenia un doble sentit. D’una part perquè era una de
les masies més antigues del Montseny i valia la pena estudiar-la. I d’altra
part, perquè es tractava d’una casa singular, ja que en un mateix indret
montsenyenc coincidia que hi van fer estada un grup d’intel·lectuals que
esdevindrien importants per a la cultura catalana. Curiositats o anècdotes a
part, resulta que precisament en aquell indret i en aquella casa, Joan
Maragall, sentint “rajar clara la parla”, hi va concebre la seva famosa teoria
poètica que anomenà de la “paraula viva”, i que anys després de la seva estada
en aquelles muntanyes publicà amb el títol de Elogi de la paraula.
Com deia Rovira i Virgili: “Nosaltres
considerem Catalunya com una comunitat d’esperits posseïdora d’un patrimoni de
cultura. Així tota afirmació d’una valor consagrada i tota aparició d’una valor
nova entre nosaltres, ens produeixen la joia d’un noble enriquiment. Cada
espurna de progrés o de glòria que il·lumina Catalunya, fa també claror dins la
nostra ànima. I ens sentim millor quan Catalunya ha tingut un guany. Del
prestigi i de la glòria que els catalans conquisten, en queda legítimament una
part damunt el respectiu nom personal; però una altra part, la més fecunda i
perdurable, va a augmentar el tresor comunal de la nostra història...”.
Perquè estàvem amb deute amb molts
d’aquells que ara fa més de cent anys van pujar al Montseny, i més concretament
en aquell indret del pla de la
Calma, que van voler-ne portar el “reflex” a les seves obres,
esperem que l’exposició que hem fet, i aquest llibre a punt d’editar-se,
serveixin d’homenatge a la seva feina, a la seva estimació a aquest massís i a
la seva gent, quan aquests (pagesos, pastors, carboners, els qui treballaven
als pous de glaç, etc.) encara podien viure en la mateixa terra dels seus
avantpassats, recollint els fruits d’aquest tros enlairat. També per regraciar
a tots aquells que han volgut preservar, d’una manera o altra, els testimonis
escrits o gràfics d’una època ja llunyana del nostre Montseny.
No volem posar el punt final a aquestes
notes sense donar les gràcies al Sr. Alfons Cruells, per la seva predisposició
a atendre en tot moment les nostres preguntes i consultes, i sense agrair-li,
un cop més, la tasca feta amb els seus escrits sobre el Montseny —ja en
l’allunyada data de 1960 encetava un tema del qual fins aleshores ningú no
havia parlat— sobre la Figuera,
l’àvia Pepa, la Lola,
i sobre els dies que el poeta Joan Maragall va passar al pla de la Calma amb el seu amic Josep Pijoan.
_____________________
_____________________
Publicat a La Veu
de l’Alt Congost n. 88 setembre 2005.
___________________
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada