Un intel·lectual de la Castanya

Un intel·lectual de La Castanya

Frederic Vila i Bartrolí

La Castanya és una vall situada al vessant marítim d’Osona, baixant des del Collformic, al límit amb el Vallès Oriental, entre el pla de la Calma i el Matagalls. Encara que va tenir municipi propi, pertany al Brull des de l’any 1840.

Aquest indret ja s’esmenta en un document datat l’any 993. Com no podia ser d’una altra manera, una església, consagrada l’any 1082, presideix la vall i dóna nom a la parròquia de Sant Cristòfol de la Castanya.

Fa anys aquest llogaret del Montseny tenia moltes cases escampades per la seva orografia inclinada, on la seva gent vivia dels productes d’una terra massa inclinada i magra, del carbó, de la fusta i del bestiar.

Va ser en una de les cases més antigues d’aquesta vall on va néixer el nostre personatge. La casa no és altra que el Boscàs, una de les més importants del lloc. Va ser el dia 3 de març de 1884 quan va veure la llum el fill petit dels amos d’aquella casa. Ja sabem que, aleshores, a les masies grans hi vivia molta gent: comptant-hi la família, mossos, pastors, etc., ben bé hi podien viure plegades quasi vint persones. El fill mascle més gran era l’hereu de la casa i les propietats i, depenent de l’economia de la família, les filles anaven a treballar a un altre lloc, sovint com a minyones. Algun dels fills ¾era quasi un costum¾ anava a parar al seminari, i moltes vegades aquest era l’únic que sabia llegir i escriure.

Aquesta va ser l’opció que va prendre el que esdevindria un important intel·lectual claretià. Cal dir que un germà seu també va ingressar a l’Institut fundat per sant Antoni M. Claret i que tres germanes optaren per prendre l’hàbit de les dominiques del pare Coll. Una altra germana va casar-se amb l’hereu del mas Cruells de Tagamanent. Finalment, el germà gran seguí les passes del seu pare i esdevingué secretari de l’Ajuntament del Brull, i més tard ho fou de Tona, on formà la seva pròpia família, passant després a exercir a Rubí.

Però, i el nostre home? Doncs, després de passar la seva infància a Tona, ingressà al seminari de Vic per passar posteriorment a estudiar amb els claretians. Va ser ordenat el 1907, i l’any següent ja feia de professor d’història natural a la Universitat de Cervera fent, més tard, de professor de sagrades escriptures. El 1917 va ser destinat a Solsona com a catedràtic de ciències naturals, i més tard va ser també professor de grec i d’hebreu i de teologia moral. Durant anys va ser membre del Govern provincial de Catalunya dels claretians.

Al llarg de la seva estada a Solsona treballà en les campanyes arqueològiques que dirigia Serra i Vilaró. A la Universitat de Cervera, renovà i impulsà el Museu d’Història Natural, a més de redactar i publicar, l’any 1923, un llibre de força repercussió: Reseña histórica de la Universidad de Cervera, reeditat l’any 1981 amb un pròleg del pare Miquel Batllori, que resulta, encara avui, una obra d’obligada consulta.

Citar aquí tots els seus llibres i escrits significaria fer una llista massa llarga. Direm només que el 1913 ja havia escrit Elementos de Historia Natural i que va redactar diverses biografies del pare Claret, a banda de recollir tots els seus escrits i publicacions. Els estius, aprofitant les vacances, els passava a la casa mare dels claretians, a Vic, ordenant l’Arxiu Pairal.

Durant la seva fecunda però curta vida, va col·laborar en diverses publicacions de caire religiós i històric. Va participar també en la recollida de mots per a l’Obra del Diccionari, primer sota la direcció de Mn. Alcover i més tard del centellenc Pere Barnils, amic d’infància del temps de Tona.

La Castanya

Dotat d’una gran voluntat i memòria, va sorprendre, segons van escriure companys seus de l’època d’estudiant, la seva intel·ligència curulla de coneixements de tot tipus, la seva tasca com a religiós i investigador, i la gran activitat cultural que va arribar a desenvolupar.

A més de ser catedràtic a Solsona i Cervera, també ho fou de la Universitat Pontifícia de Tarragona, on va ser destinat els darrers anys de la seva vida. L’any 1936 va ser cridat a Roma, però els fets d’aquell estiu impediren la seva marxa.

El 24 de juliol de 1936 va ser empresonat, primer al vaixell “Cabo Cullera”, ancorat al port de Tarragona, convertit en presó flotant. Més tard va ser traslladat a un altre vaixell presó, el “Río Segre”. Sembla que en aquest hi havia uns 300 detinguts, la majoria dels quals foren trets, en diferents etapes, per afusellar-los.

La matinada del dia 11 de novembre de 1936 fou portat a la paret del cementiri del poble de Torredembarra, on va ser executat juntament amb 23 sacerdots i religiosos que estaven presos amb ell. Agustí Duran i Sanpere, aleshores funcionari de la Generalitat de Catalunya i amic seu del temps que estava a la Universitat de Cervera, aconseguí una ordre de llibertat que arribà massa tard.

El 21 de juny de 1959 les seves restes van ser traslladades i enterrades en una capella de l’església del Sagrat Cor de Tarragona.

Ara, 125 anys després del seu naixement, pagava la pena donar a conèixer aquest home, una víctima més d’aquella absurda guerra, que tantes vides va segar i que va anorrear tot un país.

El seu nom figura en la Causa de Beatificació de l’arxidiòcesi de Tarragona. Es tracta del fill de la Castanya, nascut al Boscàs i gran intel·lectual claretià: Frederic Vila i Bartrolí.
______________________

Publicat a El 9 Nou l'11 de gener de 2010.