Estances de Febre. El Sanatori del Montseny (Quarta part)

Estances de febre (IV part)

Empleat del sanatori amb uns mossos d'esquadra

La informació sobre la mortalitat al sanatori del Montseny i al Brull-Hotel, d’acord amb les dades recollides dels llibres d’òbits de la parròquia de Sant Martí i dels llibres de defuncions del Registre civil de l’Ajuntament del Brull, és la que exposarem a continuació.

Cal tenir clar, però, que els resultats, tant pel que fa a les estades com als tractaments aplicats en aquell sanatori, no eren pas pitjors ni millors que els que s’aplicaven en altres centres especialitzats durant aquella època.

També volem fer notar que, si bé aquí exposem el nombre de morts que hi va haver als dos establiments que van acollir malalts —en el cas del Brull-Hotel durant un temps més curt que al sanatori, i amb menys pacients—, ens hauria agradat fer constar també la quantitat de persones ingressades i certificar el nombre d‘aquells que van ser donats d’alta un cop guarits o, si més no, amb la malaltia controlada. Tanmateix, ha estat del tot impossible dur a terme aquesta tasca per la manca de documentació, tal com hem exposat al començament d’aquest treball.

Sanatori del Montseny: 135 persones mortes.

Brull-Hotel: 46 persones mortes.

Total de morts al Brull, segons les xifres oficials, entre els anys 1931 i 1956: 181 persones.

Per grups d’edat, veiem que es tracta de persones d’edats compreses entre 21 i 30 anys, seguides de les de 31 a 40 anys, les que tenen la incidència de mortalitat més alta.

Per sexes, veiem que els homes morts representen una mica més del doble que les dones.

Per períodes, la postguerra és el moment en què el nombre de defuncions creix més.

S’ha de tenir en compte que les xifres de mortalitat no són sempre exactes, en termes generals. Això es deu a possibles errors de diagnòstic o a l’ocultació de dades per part de les famílies (per tractar-se d’una malaltia estigmatitzada i, doncs, molt mal vista socialment).[1]

De totes maneres, nosaltres hem partit de les dades consignades en els llibres referits i, en especial, en el lloc on es van produir les defuncions.

«La mortalitat que tenien aquests centres no era publicada, però és conegut que les tuberculosis cavitades agudes febrils i actives tenien una mortalitat entorn el 70%. Alguns sanatoris adoptaven subterfugis, com per exemple no acceptar malalts molt avançats o donar-los d’alta quan veien que no curarien.»[2]

Si bé quasi tots els que van morir en aquelles estances de febre van ser sepultats al cementiri del poble, en altres casos, a causa de la voluntat dels familiars, els cossos foren traslladats als llocs de naixement corresponents o al lloc de residència habitual. A vegades també comptava la disponibilitat econòmica de les famílies, ja que un trasllat no era pas una despesa accessible per a tothom.

Per aquestes raons, qui cerqui algun avantpassat seu mort als sanatoris del Brull —sovint s’acosten fins al despatx parroquial per buscar en els llibres d’òbits familiars o amics— potser no en trobarà cap referència. Com hem dit, algunes persones van ser portades als seus llocs de procedència, i aquestes no figuren en el llibre d’òbits de l’església, però sí en el Registre civil.

Cal tenir en compte que alguns, per les seves creences, no volien passar per l’església, i que durant la Guerra Civil no es van fer anotacions en els llibres parroquials. Tanmateix, en alguns casos, després de la guerra, alguns familiars o el mateix rector van voler que en els registres de l’església hi constessin les persones que havien mort en temps de l’enfrontament armat.

Igualment, s’ha de recordar que no tothom que va haver d’ingressar en algun sanatori moria. Alguns dels que tornaven a casa potser requeien i eren ingressats en algun altre centre, sanatori o hospital. Diem això perquè hi ha persones que busquen algun familiar seu que va morir i, sabent que va estar al sanatori del Montseny, no el troben en els llibres de defuncions.

Bibliografia

Abraham, Xavier / Rosselló Bover, Pere. Bartomeu Rosselló-Pòrcel: a la llum. Ajuntament de Palma, 1999.

Abraham, Xavier. Dos amics de 20 anys, Salvador Espriu i Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Barcelona, 1930-1938. Govern de les Illes Balears, 2008.

Calbet i Camarasa, Josep M. Lluita antituberculosa a Catalunya. Gimbernat, any 1988, vol. 9, pàg. 41-56.

Calbet i Camarasa, Josep M. i Corbella i Corbella, Jacint. Diccionari biogràfic de metges catalans. Ed. Rafel Dalmau, 1983.

Castellet, Josep M. Seductors, il·lustrats i visionaris. Eds. 62,2009.

Cornudella i Capdevila, Josep. Estudio biográfico del profesor Luis Sayé Sempere. Ed. Rocas, 1979.

Cornudella i Capdevila, Josep. La pneumologia a Catalunya i els seus homes. Ed. Ariel, 1975.

Gracia, Jordi. La vida rescatada de Dionisio Ridruejo. Ed. Anagrama, 2008

Gracia, Jordi, ed. El valor de la disidencia. Epistolario inédito de Dionisio Ridruejo.  Ed. Planeta, 2007.

Mosquera, Roberto. L’àngel adolescent. Vida i poesia de Bartomeu Rosselló-Pòrcel. Universitat de les Illes Balears, 2008.

Pladevall i Font, Antoni. «El mas Casademunt del Brull. De mas a sanatori i a casa d’espiritualitat» dins Monografies del Montseny n. 12, any 1997.

Pladevall i Font, Antoni. El Brull, un terme entre la Plana de Vic i el Montseny, Diputació de Barcelona, 1998.

Pons, Margalida. Blai Bonet: maneres del color. Publicacions Abadia de Montserrat, 1993.

Reventós, Jacint. El doctor Cinto Reventós i el seu entorn. Eds. 62, 1984.

Ridruejo Jiménez, Dionisio. Primer libro de amor, Poesia en armas, Sonetos. Ed. Castalia,1976.

Ridruejo Jiménez, Dionisio. Casi unas memorias. Ed. Planeta, 1976.

Sauret, Jesús. «La cura sanatorial de la tuberculosis», dins Historia de las Enfermedades emergentes, 2001.

Sauret i Valet, Jesús. La tuberculosis a través de la historia. Ed. Rayma, 1990.

Sayé i Sanpere, Lluís. «Les noves orientacions de la lluita antituberculosa i la seva aplicació a Catalunya», dins Monografies Mèdiques n. 68-69, 1933.

Serrahima i Bofill, Maurici. Memòries de la guerra i de l’exili, 2 vols. Eds. 62, 1978, 1981.

Serrahima i Bofill, Maurici. Del passat quan era present, 2 vols. Eds. 62, 1972, 1974.

Willaert, Lluís. «El sanatori del Montseny» dins Monografies del Montseny n. 23, any 2008.
__________________________

Publicat a Monografies del Montseny n. 25, any 2010.

---

[1] Segons l’estudi del Dr. Lluís Sayé, ja citat, a la primeria dels anys trenta del segle xx a Catalunya hi havia de 30.000 a 35.000 malalts de tuberculosi. Op. cit., pàg. 55.

[2] Comunicació que ens ha fet el Dr. Pere Miret.