Notícies sobre els Perramon o Parramon de Roda de Ter

Els Perramon o Parramon 
de Roda de Ter (Osona)

En el treball d’investigació sobre el mas de la Figuera —mas que pertany a la parròquia de la Móra i que es troba dins el municipi de Tagamanent—, fet amb l’objectiu de documentar el llibre que acompanya l’exposició itinerant “La Lola de la Figuera, una història poc coneguda del Montseny”, vam ensopegar amb un conjunt de papers que feien referència al poble de Roda de Ter. Allò que en un principi ens va desconcertar, se’ns va anar aclarint a mesura que avançàvem en la feina. El camí emprès ens duia sovint cap a Roda, i va ser aquí on, per dir-ho d’alguna manera, vàrem trobar la clau de volta que ens va permetre lligar caps, i completar la llista dels diferents propietaris d’aquella casa del Montseny des de l’any 1293 fins al 1920.

L’exposició, motiu inicial de la nostra investigació, tracta d’aquell mas i sobretot d’una sèrie de personalitats, que esdevindrien cabdals en la cultura catalana, que hi feien estades a la darreria del segle XIX i la primeria del XX. Joan Maragall, Josep Pijoan, Lluís Millet, Amadeu Vives, Lluís Via, Santiago Rusiñol, Ramon Casas, etc., són alguns dels que gaudien a la Figuera de l’acolliment de l’àvia Pepa, vinguda des de Roda, propietària del mas que durant anys rebia els “senyors de Barcelona”, que, fugint de la bonior de la gran ciutat, pujaven a aquella casa enlairada per fruir d’un entorn natural privilegiat i fer salut.

Aquesta exposició, que fins ara s’ha pogut veure al Brull, Aiguafreda, Arbúcies i Barcelona, i que fins a l’any vinent es podrà veure a diferents pobles i ciutats catalanes, com Viladrau, Granollers, Vic, Girona, Lleida, Tagamanent, etc., s’explica a través de la néta de l’àvia Pepa, la Lola, que és qui dóna títol a l’exposició, i que era una nena d’onze anys que durant molt de temps es va cartejar amb el poeta Joan Maragall, al qual escrivia poesies que feia ella i que el poeta contestava dedicant-li’n d’altres amb un “Per la Lola”. És doncs, a través de la senzillesa de la Lola que mostrem una “història poc coneguda del Montseny”, d’un indret d’aquell massís i d’uns temps ja passats, quan pagesos, pastors, traginers, els homes que treballaven als pous de glaç, o els pilers que hi feien carbó, recitaven cançons i rondalles a aquells intel·lectuals, fent-los així sentir “rajar clara la parla”. D’aquesta manera a l’exposició recuperem les cançons que el mestre Millet va recollir de la gent del pla de la Calma, o les rondalles que Pijoan anotava dels pagesos i carboners. També expliquem, entre altres fets, que va ser precisament a la Figuera on Joan Maragall, tot sentint el parlar de la gent d’aquelles contrades, va concebre la seva famosa teoria poètica coneguda com la “paraula viva”.

Aquella masia montsenyenca, situada a prop del pla de la Calma, té quelcom a veure amb Roda i amb una família de comerciants de la llana que, vinguts de fora, s’establiren en aquest poble, vora el Ter. Va ser, doncs, a Roda, on vam trobar els Perramon o Parramon, una nissaga procedent de la parròquia de Sant Feliu de Bruguera (el Ripollès), pertanyent al bisbat d’Urgell.

El primer que s’hi va establir era Pau Perramon —fill d’Eudald, pagès d’aquest poble del Ripollès, i de Magdalena—, que feia de paraire, encetant així un negoci que passaria de generació en generació. Al segle XVIII esdevindria un dels comerciants de la llana més importants de Roda.

Cal destacar que una germana d’aquest Pau Perramon, Magdalena, es va casar amb Miquel Macià, germà de Francesc Macià i Ambert. Aquest darrer era més conegut com en “Bac de Roda” (1658 -1713), i va ser integrant del grup dels “vigatans”, en el qual va esdevenir heroi de la resistència catalana contra les tropes castellanes del rei Felip V. El 1713 fou penjat, tal com recorda la làpida commemorativa que es troba a la capital d’Osona en el lloc on es va aixecar la forca: “no per ser traïdor, ni tampoc cap lladre, sinó perquè he volgut dir que visca sempre la Pàtria”.

Després d’aquests esdeveniments, les dificultats econòmiques dels descendents d’en Bac van augmentar, ja que les autoritats del Borbó confiscaren alguns béns dels revoltats. Un fill de Francesc Macià, àlies «Bac de Roda», en Jaume, heretà el mas, que després passà a un germà seu, també anomenat Francesc (1674 -1738), el qual va haver de marxar de Catalunya i anar a refugiar-se, com tants d’altres partidaris de l’arxiduc Carles d’Àustria, a Viena, on va morir. Anys més tard, el 5 d’agost de l’any 1773, Joan Bac i Jordà, també resident a Viena, nét del nostre heroi de la guerra de Successió, hereu del mas Bac i procurador de la seva mare, Rosalia Bac —“la procura General feu Dona Rosalia Bach de Roda à Dn Joan son fill à 7 abril de 1770 en Viena de Austria en poder de Miquel Caslunger notari de Viena”[1]—, va cedir el mas Bac a Eudald Perramon, atès que anys abans el seu pare, Pau Perramon, s’havia fet càrrec de censals i pensions que havien vençut, i que aquest havia rebut com a fiança les terres del mas Bac i del mas Colom. D’aquesta manera, els Perramon van engrandir les propietats que ja tenien al terme de Roda i en d’altres pobles de la comarca.

La casa on vivien els Perramon era la del costat de la capella de la Mare de Déu del Sòl del Pont. Pau Perramon, que era administrador de la capella des de l’any 1704, i que en va tenir cura fins al dia de la seva mort, l’any 1730, va ser qui la va fer restaurar; així, després d’anys d’abandonament, se’n féu una nova inauguració. En el testament deixat per aquest s’hi pot llegir el següent: “Item vull i mano que de mos bens sian donadas cent lliuras barceloneses duna vagada tan solament, per acabar de cubrir la Capella del Sol del Pont de Roda i que servescan pera pagar los mestres, i manobras, ...”.[2]

El fill segon d’en Pau, Eudald, es va casar el 1737, amb Maria Costa, filla de Francesc Costa, hereu del mas Costa de Seva. Un fill d’ells, Josep, fou qui es va esposar amb Antònia Figuera, germana de l’hereu del mas de la Figuera.

Així arribem a la següent generació dels Perramon, sempre establerts a Roda i continuant el negoci de la llana amb el qual van aconseguir ser uns dels propietaris importants del lloc, amb un fill anomenat Eudald Perramon i Figuera, hereu, entre altres propietats de Roda, de les terres i masos de la Figuera, el Fondrats, Codina i un d’anomenat Corral o Muntanya, tots dins la parròquia de Sant Cebrià de la Móra.

Eudald Perramon va tenir de la seva primera muller, Maria Martina i Rovira, un fill a qui van batejar, seguint la tradició familiar, com a Pau. I és amb aquest que arribem al final d’aquesta branca dels Perramon, negociants de la llana de Roda. Aquest darrer figura des d’ara en els documents com a hisendat o propietari. Passà a residir per un temps a Vic, junt amb la seva segona dona, Cecília Godayol i Viladecans, i altres parents d’ella. Impossibilitat per una ceguesa, als 59 anys, és un cunyat seu qui li administra els béns. Cal dir que de cap dels dos matrimonis que va contraure Pau Perramon no va tenir, o al menys no va sobreviure, cap fill.

A partir d’aquí, per raó de problemes econòmics, Pau Perramon i Rovira hagué de demanar préstecs i hipotecar fins i tot les terres i cases de la Figuera per tal de fer front als deutes contrets, fins que finalment es veié obligat a vendre la Figuera.

Ens ha semblat adient incloure aquí un senzill arbre dels descendents del cap dels Perramon que van fer vida a Roda de Ter i van arribar a ser propietaris del mas de la Figuera del Montseny, fins a arribar a l’àvia Pepa, Josefa Godayol i Verdaguer, resident durant anys al mateix poble, i qui va convertir aquella masia del Montseny en allò que avui en dia anomenem “turisme rural” i va mantenir amb destacats prohoms de la nostra cultura una especial relació.

_________________

Nota: Hem cregut oportú indicar, a més dels hereus, i llurs dones, aquells altres descendents, o familiars, que apareixen en els diferents documents. Al costat del nom de cada hereu s’assenyala amb el símbol = la persona amb qui es va casar. Si es va casar més d’una vegada, també s’indica. Quan s’ignora una dada, o aquesta no està prou clara, hi afegim al costat el símbol ?. També aprofitem per donar notícia d’alguns documents que tenen a veure amb les seves propietats, codicils, etc.

Aquesta reconstrucció ha estat possible gràcies a la documentació guardada a l’Arxiu Municipal de Roda de Ter, a la Parròquia de Sant Pere de Roda de Ter, a l’Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic, a l’Arxiu Històric de Protocols de Barcelona, a l’Arxiu Municipal de Vic, i a l’arxiu particular d’Àngels i Nuri Grau.

__________________

Eudald Perramon          ═          Magdalena

Pagès de la parròquia de St. Feliu de Bruguera, bisbat d’Urgell.

L’any 1727 ja eren morts.

Pau Perramon                         ═          Maria Àngela Senties

* St. Feliu de Bruguera                           * Centelles ?

† Roda de Ter 1730                               † Roda de Ter   (L’any 1727 ja era morta)

Pau Perramon era paraire.

En el testament que va fer el 24 de gener de l’any 1727 hi figuren com a marmesors Miquel Macià, cunyat seu, natural de Roda, i Francisco Senties, monjo de la col·legiata de Santa Maria de l’Estany, cosí germà de la seva dona.

Eren germans seus Josep, Anton i Magdalena. Aquesta darrera era casada amb Miquel Macià, del mas Bac de Roda.

Foren fills seus Josep, Eudald, Pau, Magdalena i Maria Àngela.

Josep heretà el Mas Ferrer de Sentfores i el mas Bruguera de Sant Romà de Sau. Fou cosíndic de Vic. Es va casar amb M. Teresa Colldelram.

Eudald heretà les terres del mas Bac de Roda i del mas Llach, de Sant Martí Sescors. Aquest es va esposar amb Maria Costa, filla de l‘hereu del mas Costa de Seva.

Pau heretà la casa del costat de la capella del Sòl del Pont. Fou prevere.

     

                           c.1737, a Roda de Ter ?

Eudald Perramon i Senties    ═      Maria Costa Homs

* Roda de Ter                                     * Seva 20-10-1717   

† Roda de Ter 27-8-1805                   † Roda de Ter 10-2-1803

El 8 de juny de l’any 1737 es van fer els capítols matrimonials al notari de Vic Manuel Comas.

Fills:

Josep, el qual es casarà amb Antònia Figuera.

Anton, perxer, ciutadà de Barcelona.

Pau, que va ser monjo de Sant Jeroni de la Murtra.

Teresa, casada amb Joan Juncar, fill de Bartomeu Juncar, hereu del mas Ginebrosa, de Sant Joan de les Abadesses.

Hi ha escriptura del dia 5 d’agost de 1773, de cessió del mas Bac de Roda, atorgada per Joan Macià i Jordà (Joan Bac), a favor d’Eudald Perramon.

Testament fet per Eudald, el 10 de juny de 1801, a Josep Masmitjà, notari de Torelló.

                              Roda de Ter, 1793         

Josep Perramon i Costa     ═       Antònia Figuera i Barata

* Roda de Ter                                 * Tagamanent 27-4-1762

† Roda de Ter ?                             † Roda de Ter 18-4-1801

Àpoca del casament d’Antònia Figuera amb Josep Perramon feta el dia 8 de juliol 1793, al notari de Centelles Joan Castellar i Martorell.

Antònia Figuera era filla de Josep Figuera, hereu del mas de la Figuera, i de Maria Barata.

Fills:

Rosa, nascuda a Roda el 7 d’abril de 1794.

Eudald, nascut a Roda l’ 11 d’octubre de 1795.

Pau, que va néixer a Roda el 7 de juny de 1798.

Joan, nascut a Roda el 22 de març de 1800.

Hi ha un testament de Josep Perramon dictat el 10 de juny de l’any 1801, davant el notari de Torelló Josep Masmitjà.

El 19 de març de l’any 1838, amb 90 anys, mor Francesc Figuera, germà d’Antònia i hereu del mas Figuera. En el seu testament, fet al notari de Torelló Josep Masmitjà, el dia 15 de maig de 1824, deixa la propietat de la Figuera al seu nebot, Eudald Perramon i Figuera.

(L’11 d’abril de 1809, morí a Roda, ofegada al riu, fugint dels francesos, la donzella Tecla Perramon).                    

                             Roda 22-9-1812                  Barcelona 23-6-1827

Maria Martina Rovira (1a)  ═ Eudald Perramon i Figuera   ═  (2a) Josefa Estanyol i Horta

* St. Martí de Centelles ?        * Roda de Ter 11-10-1795                 * Vic

† Roda de Ter 13-3-1825        † Tagamanent 22-9-1854                  † 30-6-1874   BCN?

Capítols amb Maria Martina fets davant el notari de Centelles Miquel Corriols, el 25 de juliol de l’any 1812.

Maria Martina Rovira era filla de Salvador Rovira, amo del mas Rovira, de Sant Martí de Centelles, i de Maria Vila i Ballich.

Fills:

Pau, que va néixer a Roda el 20 de setembre de 1814.

Maria, nascuda a Roda el dia 10 de gener de 1816.

Josepa, nascuda a Roda el 10 de setembre de 1817. Va morir l’any 1818.

Josep, que va néixer a Roda 4 de novembre de 1823.

Capítols matrimonials amb Josefa Estanyol, fets el 20 de març de l’any 1827.  

En el testament efectuat per Eudald Perramon davant el notari de Vic Miquel Febrer i Cors, el dia 24 de desembre de l’any 1847, deixa escrit que vol que al seu enterrament hi assisteixin 20 capellans, i que se li diguin 600 misses a 7 sous i 6 diners cada una. També deixa “12 rals de velló per manda forçosa i 36 maravedissos als llocs sants de Jerusalem, segons està manat pel govern.” A la seva segona dona, Josefa Estanyol, li deixa 4.000 lliures de Barcelona, d’or o plata. Nomena el seu fill Pau Perramon i Rovira hereu universal, però fins que aquest no mori serà Josefa Estanyol qui tindrà l’usdefruit de tot.

Eudald Perramon va morir als 59 anys trobant-se a la casa de la Figuera.

                             1-4-1842                     c. 1868

Rosa Masnou i Estanyol (1a) ═ Pau Perramon i Rovira ═ (2a) Cecília Godayol i Viladecans

* Vic ?                                          * Roda de Ter 20-9-1814            * St. Julià de Vilatorta

† Roda de Ter ?                         †  Barcelona 1883?                      † Vic  ?

                                                                                                        (L’any 1877 ja era morta)

El 22 d’abril de l’any 1841 Eudald Perramon i Figuera dóna el seu consentiment, davant el notari de Vic Josep Vilabella, perquè el seu fill Pau Perramon i Rovira es pugui casar amb Rosa Masnou.

Rosa Masnou era filla de Pere Masnou i Bassas, natural de Viladrau i botiguer de Vic, i de Magdalena Estanyol i Horta.

Testament de Pau Perramon i Rovira fet a la casa del Sòl del Pont el dia 20 de juny de 1856, davant el notari Marià de Febrer i Riera. Hi figuren com a marmesors Josefa Estanyol (mare política), Rosa Masnou (la seva dona en el moment de fer aquest testament), Pere Masnou (mestre d’educació primària de Vic), Pere Estanyol i Nuri (propietari de Vic), i Josep de Mas Estanyol (propietari i veí de Barcelona). En fer aquest testament Pau Perramon patia ceguesa.

El 10 de juny de 1857 es fa un padró a Roda de Ter en el qual són inscrits a la mateixa casa Josefa Estanyol, de 56 anys, vídua, com a propietària; Pau Perramon i Rovira, de 40 anys; Rosa Masnou, també de 40 anys; Pere Masnou i Estanyol, solter, de 41 anys; Cecília Godayol i Viladecans, soltera, de 28 anys, i Josefa Godayol i Verdaguer, de 16 anys, soltera, qui amb els anys serà la propietària de la Figuera, i coneguda com l’àvia Pepa.

Pel padró de veïns que es va fer a Vic l’any 1869, sabem que Pau Perramon ja està casat amb Cecília Godayol i Viladecans. Hi figura com a cap de casa Joan Godayol i Viladecans, que és solter i d’ofici fuster. Els Godayol, segons aquest padró municipal, són naturals d’Oristà i s’instal·laren a la capital d’Osona procedents de Sant Julià de Vilatorta.

Els capítols matrimonials entre Pau Perramon i Rovira i Cecília Godayol i Viladecans es van fer davant el notari de Vic Miquel Font el 30 de maig de 1870, anys després del casament.

En un altre testament fet per en Pau Perramon i Rovira el dia 7 de juliol de 1871 davant el notari de Vic Miquel Font, trobem que com a marmesors hi figuren, entre altres, Joan Godayol Viladecans, germà de la seva segona dona, i Ramon Casals, aquest darrer casat amb Josefa Godayol i Verdaguer.

Existeix un document de data 24 de juliol de 1874 fet a Vic davant notari Pius Mas, on consta Joan Godayol i Viladecans com a apoderat de Pau Perramon i Rovira, que pren possessió del mas Bac de Roda, arran d’una sentència del jutjat de Granollers. En aquells moments el mas Bac estava arrendat a Maria Vila i a Joan Crespi, mare i fill. El mateix dia pren possessió de les altres propietats del terme de Roda de Ter.

El 20 de setembre de 1874 trobem una relació dels béns, o inventari, de Pau Perramon i Rovira, del que va rebre del seu pare, Eudald Perramon i Figuera, com a dot pel seu matrimoni, l’1 d’abril de 1842, amb Rosa Masnou. En aquest document, fet pel notari de Vic Josep Vilabella, hi consten, entre altres propietats, les cases de la Figuera, la Codina i el Corral o Muntanya. També hi consta el mas Parera com a emprius. Aquest document fa referència a les propietats, mobles i immobles, de la Figuera, annexes dins el terme de Tagamanent, i de les de Roda de Ter: cal Pau Pasto, una casa de tres cossos al carrer del Sòl del Pont, núm. 3; dues cases a la plaça Major; una altra casa al carrer del Sòl del Pont, núm. 10; un hort; unes peces de terra, etc. També una casa anomenada “mas del Pla del Bac”, situada entre els termes de les Masies de Roda i Roda de Ter.

En un altre padró fet a la ciutat de Vic l’any 1875, trobem que en la mateixa casa hi viuen Pau Perramon i Rovira amb Cecília Godayol i Viladecans, la seva dona; Joan Godayol i Viladecans, el seu cunyat, amb Antònia Giralt i Baranera, esposa d’aquest darrer; Josefa Godayol i Verdaguer, com a neboda del cap de casa, que s’hi està amb la seva filla gran, Dolors Casals i Godayol, de 10 anys, que amb el temps esdevindrà pubilla de la Figuera.

En un document fet davant el notari de la ciutat de Vic, Pius Mas, el 22 de setembre de 1877, Josefa Godayol i Verdaguer, veïna de Vic, fa un préstec de 22 onzes d’or (o sia, 1.760 pessetes), al 6% anual, a D. Pau Perramon i Rovira, ara ja viudo.

Hem trobat també un debitori atorgat per Pau Perramon, el 8 de febrer de 1879, a Maria Soler i Buscallà, vídua de Pere Bac i Patzi, veïna d’Oristà, amb hipoteca sobre el mas Figuera, així com els seus agregats, per un total de 4.000 duros, iguals a 20.000 pessetes, al 6% anual, fet al notari de Vic Francisco Pascual i Elias.

Amb data de 22 de febrer de 1879, Josefa Godayol, segons consta documentat davant del notari de Vic Francesc Pascual i Elias, presta a Pau Perramon i Rovira, amb garantia sobre la Figuera i les seves propietats, 26.666,66 pessetes.

Finalment, Pau Perramon i Rovira, el 19 de desembre de 1882, davant el notari de Barcelona Joaquim Volart i Pou, ven la Figuera amb les seves terres i els masos agregats, a Josefa Godayol i Verdaguer. Aquesta degué fer-se assumir les càrregues que gravaven les propietats de la Móra.

Per aquesta venda sabem que tant el venedor com la compradora llavors residien a la capital catalana. Un dels testimonis del document notarial és Cristòfol Grau i Esteve, que signa per l’àvia Pepa, ja que aquesta no sap escriure, i que serà qui es casarà amb la seva filla Dolors Casals i Godayol, futura mare de la Lola de la Figuera, protagonista de la nostra exposició itinerant.

                                                                        

                                                Roda de Ter c. 1863

                        Ramon Casals i Santonja      ═       Josefa Godayol i Verdaguer

* Borredà                                                                     * Torre d’Oristà c. 1838

† Roda de Ter c. 1872                                                † Tagamanent 21-10-1913

Josefa Godayol i Verdaguer, com hem vist abans, figura en els padrons de Roda de Ter els anys 1857 i 1861, vivint com a minyona, amb la seva tia Cecília Godayol i Viladecans, a casa de Josefa Estanyol i del seu fillastre, Pau Perramon i Rovira.

L’any 1861, Ramon Casals, solter, i que fa de moliner, ja viu a Roda de Ter. Aquest any compra una casa en aquest poble.

Van tenir tres filles, totes nascudes a Roda: Dolors (1865), Concepció (1868) i Rosa (1870).

El 28 d’abril de 1872 Ramon Casals, de 40 anys, fa testament al notari de Vic Miquel Font. Segons un document del jutjat de Pau de Tagamanent, de l’1 de novembre de 1884, Josefa Godayol vol anar a viure a la Figuera i disposar de les altres cases i propietats.
__________________________

Publicat a la revista Roda de Ter  n. 660 setembre 2005.

---

[1]  El document segueix: “es copiada en nostra llengua en poder de Jaume Vagués notari Real y Publich collegiat de notari de Barcelona dia 24 maitg del any 1773”. Es tracta del notari de Barcelona Jaume Vagués i Guixer.

[2]  Testament fet a l’habitació de casa seva, davant el Dr. Joseph Camps, rector de Roda, el dia 24 de gener de 1727. Aquest testament fou publicat el 26 de maig de 1730.