Una carta del rector de Tagamanent al bisbe de Vic

El rector de Tagamanent que escriu al bisbe

Quan un va als arxius per intentar trobar quelcom més que l’ajudi a completar una determinada investigació, sol passar que, a vegades, enmig de documents, cartes i altres històries del passat amagades, hi apareix de sobte un escrit que hom pensa que pot tenir interès rescatar de la foscor i airejar en alguna publicació. És el cas de la carta que aquesta vegada remeto al Butlletí dels Amics de Tagamanent, ja que crec que la seva difusió paga la pena.

Es tracta d’una carta escrita per mossèn Joan Ordeig, que l’any 1865 ja era ecònom de Tagamanent. Aquest capellà, que havia nascut a Sant Pere de Torelló l’any 1818, va prendre possessió com a ecònom del santuari de Tagamanent el dia 10 de gener de 1866. A final d’agost de 1873 s’hagué de retirar per malaltia. De totes maneres, un cop restablert, va poder tornar a la seva parròquia, on es va estar fins que va morir, el dia 2 de gener de l’any 1890 a la seva rectoria.

La carta, escrita el dia 28 d’agost de l’any 1882, era adreçada al bisbe de Vic, que aleshores era Josep Morgades i Gili (1826-1901).

Reproduïm el text de la carta tot deixant la llengua i l’ortografia originals.

___________________

Església de Santa Maria de Tagamanent

28 Agosto 1882

      D. Juan Ordeig Pbro. cura párroco de Sta. Maria de Tagamanent en este obispado a V. S. Ilma. Con el debido respeto expone:

Que deseando aumentar entre sus feligreses y comarcanos la devoción a la Ssma. Virgen, cuya antiquísima imagen, que es titular de la parroquia, van a visitar con frecuencia en sus necesidades, ha pensado levantar de nuevo, las arruinadas paredes de la cueva, donde, según tradición, fue milagrosamente hallada, restaurando la pequeña capilla que los antepasados habían construido. A fin pues de recoger limosnas para tan piadoso objeto, trato de distribuir unas estampitas con la oración que al dorso va copiada y una ligera incitación a la piedad de los fieles, cuyo sencillo medio será mucho mas eficaz si V. Ilma. se digna conceder indulgencias a cuantos de un modo u otro cooperen a aquella obra en honra de Maria Ssma.

      Por tanto suplica rendidamente a V. S. Ilma. que tenga a bien, si lo considera conveniente, aprobar la impresión de la citada estampita y oración, y conceder indulgencias para cuantos contribuyan a restaurar la cueva de la Ssma. Virgen.

      Gracias que espera de la reconocida devoción que V. S. Ilma. profesa a la Reina de los cielos.

Vich 29 Agosto de 1882

B. el A. de V. S. Ilma.

Por expresa comisión del párroco recurrente

Firma: Juan Bernadet

___________________

(Dorso)

Fulla que deurà imprimir-se.

Oració

Per dir-se davant de la antiga i trobada imatge de

Maria Ssma. que es venera en lo altar major de la

parròquia de Tagamanent, bisbat de Vich.

Amorosíssim Jesús, que amb admirable providència haveu disposat que vostra Mare Ssma. fos coneguda i venerada en lo cim de nostres muntanyes i que en ses antigues i devotes imatges trobessin remei i consol en les necessitats presents, concediu-nos la gràcia de que tots los que pugen a visitar-vos en Tagamanent, experimentin los beneficis de sa poderosa intercessió en aquesta vida i tinguin després entrada en lo cel. Amén.

A fi de donar glòria a Maria Ssma. i augmentar més i més sa devoció, se ha pensat en restaurar la cova ahont fou miraculosament trobada. Tots los que contribuiran de qualsevol manera que a tan piadosa obra, a demés del premi que poden esperar de la inesgotable bondat de la Reina del cel, podran guanyar 40 dies de indulgència concedits per la Ilm. i Rm. Sr. D. D. Joseph Morgades i Gili, Bisbe de Vich.  

___________________

Fins aquí la carta amb la proposta que feia Mn. Ordeig al bisbe de Vic. Per acabar el nostre escrit, hem cregut interessant reproduir un article aparegut el 15 de maig de 1891 —per tant, ja fa 118 anys— a la revista La Il·lustració Catalana. Es tracta d’un text, dins una secció dedicada a les tradicions religioses de Catalunya, en què s’explica com va ser trobada, segons la llegenda, la Verge de Tagamanent.

TRADICIONS RELIGIOSES DE CATALUNYA

La Verge de Tagamanent

Antic alltar major de l'església de Tagamanent

      Conten que aquesta Mare de Déu fou trobada al cor d’un dels boscs de la rodalia de Tagamanent per un pastor que guardava moltons. Un pic l’hagué trobada, corregué a dir-ho a tot lo poble, i heus aquí que tot seguit la recolliren i van portar-la a Barcelona a l’església de Santa Maria del Mar; mes la santa imatge no volgué per casa seva aquelles grandioses naus i altes columnes de pedra, sinó que s’estimà més l’asprositat de les muntanyes i la frondositat del bosc; doncs quan la comitiva que l’havia acompanyada tornà al seu poble, va quedar sorpresa de veure els arbres secs, marcides totes les plantes, lo cel nuvolós i trist, sens que se sentís un aucell enlloc, amb tot i ser al temps del any en que els arbres tenen més saba, les plantes més ufana, lo cel que és més blau i els aucells se senten per totes parts, alegrant amb les seves passades la terra que és deixonda i saludant a la primavera que arriba.

       Miracle —feu lo més vell de tots los que allí es trobaven—; la Verge ens castiga perquè l’havem treta d’aquest indret que ella s’havia triat per fer-se’n la seva estada; correm a cercar-la i portem-la aquí de nou.

      I axis ho feren. Van tornar altre vegada a Barcelona, i se la endugueren al seu poble. Al arribar al terme los hi esperava una solemne processó, i prenent lo senyor rector la santa imatge, va portar-la a l’església. Llavors restà tothom alegrement meravellat al veure aquells boscs secs i marcits lo dia abans, tant tendres i rics d’ufana com poblats d’aucells, que amb ses cantúries alegraven aquells llocs on feia poc hi regnava la tristor i la mort. Des de llavors, aquella imatge, que encara avui se hi conserva, és coneguda per la Verge de Tagamanent.
________________________
Publicat aTagamanent. Butlletí de l'Associació dels Amics de Tagamanent n. 64, novembre de 2009.