jueves, 2 de febrero de 2012

Verdaguer i un llibreter de Barcelona



Jacint Verdaguer i un llibreter de Barcelona

Jacint Verdaguer
     Fa dies llegíem, a les pàgines de cultura d’aquest diari la notícia del primer estudi complet, elaborat recentment, sobre l’obra de Verdaguer Roser de tot l’any.
     Això ens va fer pensar en una nota manuscrita, indatada, que mossèn Cinto va adreçar a en Joanet, un llibreter barceloní. Aquest text l’havíem trobat arran d’una recerca feta en un arxiu particular. Segons sembla, es tracta d’una nota inèdita.
     En Joanet, és a dir, Joan B. Batlle i Martínez (1876-1939), era un llibreter, bibliòfil i col·leccionista de goigs. Va ser el fundador de la llibreria i de l’editorial L’Arxiu i va dirigir el Calendari Català, considerat com una publicació literària, en què van col·laborar els escriptors més destacats d’aquells temps, entre els quals trobem Verdaguer. Aquest Calendari Català va durar de 1898 a 1905.   
     Com a escriptor, Batlle va publicar Rondalles catalanes (1895-1909), Assaig de bibliografia barcelonina (1920) i Los goigs a Catalunya al segle XVIII (1925).
     Batlle explicava que a la llibreria L’Arxiu s’hi reunien alguns lletraferits de l’època com ara Caselles, Aguiló, Bonsoms, Collell, mossèn Cinto, etc. Va ser d’aquelles tertúlies d’on va sorgir la idea de fer el Calendari Català.
     També va editar la Biblioteca Infantil, que, com ell mateix diu, «arreplega 45 rondalles, la major part transcrites folklòricament per la ben temperada ploma del bon amic Farnés. Aquella publicació produí l’efecte que ens havíem proposat, que era, amb l’excusa de la mainada, fer llegir català als grans, puix era molt natural que els petits fessen llegir les rondalles per sos pares.»
     En la biografia sobre Jacint Verdaguer escrita per Serra i Boldú, aquest darrer, referint-se a la publicació dels versos Roser de tot l’any, diu: «En anar-se’n de la Gleva en portava ja bastants de publicats, vora cinc mesos, i d’allí estant continuà remetent-los al llibreter Joan B. Batlle, que li havia vingut fent de corrector de les seves darreres obres, amb l’encàrrec de que tallés i cosís com li semblés millor.»
     Més endavant, Serra i Boldú exposa la seva queixa amb relació a la publicació, el 1906, de les Obres Completes de Verdaguer en set volums: «Llàstima que els editors no deixessin arrodonir l’obra com la tenia pensada el seu compilador Joan B. Batlle, això és, amb un vuitè volum integrat per les obres pòstumes, un volum novè amb la crítica mundial, que hauria sigut una escaient apologia del poeta i de la llengua catalana, i, finalment, un darrer volum amb el vocabulari usat per Verdaguer en les seves obres, acompanyat de l’equivalència castellana per a facilitar la tasca als traductors.»
     Parlant de les persones que van conèixer el poeta de Folgueroles, Jaume Collell explica: «Un altre en conec, d’home, que podria aportar a la biografia verdagueriana elements de vàlua, i és l’eruditíssim i diligent llibreter de L’Arxiu de Barcelona, en Joan Batlle. Aquest, allà en la casa del carrer de la Canuda, a on tenia son despatx mossèn Jacint, li fou un fidel i abnegat secretari alguns anys, i sos ressenyaments serien autèntics i ben fidedignes.»
     També en les cartes creuades aquells dies de confinament a la Gleva entre el capellà poeta i el seu cosí Verdaguer i Callís —citat a la nota de mossèn Cinto que transcrivim al final d’aquest article—, hi trobem freqüents referències al llibreter Joan Batlle, o, millor dit, a en Joanet, tal com l’anomenava mossèn Cinto. La Veu de Catalunya, va publicar, setmana rere setmana, a partir de l’1 de gener de 1893, els versos de Roser de tot l’any. Dietari de pensaments religiosos.


Una llibreria de Barcelona
     Un cop sabem qui era aquell llibreter de Barcelona, cal explicar quelcom del contingut de la nota de Verdaguer. L’escrit fa referència al monjo de Praga, traductor de L’Atlàntida, i als senyors Bonnemaison. Aquests darrers eren els sogres de Verdaguer i Callís, que estava casat amb Francesca Bonnemaison.
     Sembla que la primera traducció al txec d’una obra catalana va ser L’Atlàntida de Verdaguer. Va ser escrita en vers i publicada l’any 1891 per Jaroslav Vrchlický, pseudònim d’Emil Frída (1853-1912). Aquest poeta i professor de literatura de la Universitat de Praga és autor d’una vasta obra literària pròpia i de nombroses traduccions.
     Un deixeble de Vrchlický, el monjo benedictí nascut a Bohèmia Segismund Bouška (1867-1942), fidel continuador de l’interès del seu mestre per la literatura catalana, va ser també el traductor de diverses obres de Verdaguer. Impulsor dels estudis catalans i el primer a impartir cursos de català (1901-1902) a la Universitat de Carolina.
     Aquell “savi poeta benedictí”, com l’anomenà mossèn Cinto, va mantenir correspondència amb ell durant els anys de desterrament a la Gleva. Val a dir que Verdaguer va traduir, per a l’antologia de Corona poètica a Nostra Senyora de Ripoll, un poema de Bouška.
     Vet aquí la nota de Verdaguer a Batlle. Com hem assenyalat, l’escrit no porta data, encara que pensem que va ser escrita entre 1892 i 1895. La transcrivim deixant-hi l’ortografia original:

Amich Joanet, Enviam si t’es avinent, l’adresa d’aquell monjo de Praga, quals cartes entregares á Narcís. Si no les tens a ma deixaho corre.
Envia també si la tens, la del poeta autor de la traducció de la Atlantida al Bohemi.
Saluda als Srs Bonnemaison y a ta bona mare.
Jacinto Pbro.
__________________
Publicat a El 9 Nou el 17 de juliol de 2009.

1 comentario:

  1. Molt interessant!
    Podries adjuntar les referències bibliotgràfiques dels llibres que comentes i de l'ubicació de la nota manuscrita? (arxiu, lligall, etc?)

    Gracies!

    ResponderEliminar