Roses del Brull. Recordant Joaquim Serra i Corominas (1907-1957)

Joaquim Serra i Corominas

Roses del Brull, sardana de Joaquim Serra i Corominas

      Enguany, en diferents indrets de la nostra geografia, s’ha celebrat el centenari del naixement del mestre Joaquim Serra i Corominas.

      Va ser el 4 de març de 1907 quan, a l’Alt Empordà, veié la llum qui arribaria a ser gran compositor i músic.

      Les seves sardanes, moltes considerades d’una altíssima qualitat, han fet d’ell un dels compositors per a cobla més coneguts i estimats pels que gaudeixen de la més nostrada de les músiques.

      El seu pare, Joaquim Serra i Bonal, també músic i compositor, va ser mestre de Millet i Morera, i qui va ensenyar les primeres lliçons musicals al seu fill.

      Traslladat de molt jove, amb els seus pares, a la capital catalana, Joaquim Serra estudià a l’Escola de Música de Barcelona amb els mestres Lluís Millet i Enric Morera. Molt aviat va destacar com a compositor, aptitud que li féu guanyar diversos premis. Entre altres composicions, va escriure més d’una cinquantena de sardanes.

      L’any 1934 va ser director musical de Ràdio Associació de Catalunya, a Barcelona, càrrec que va haver de deixar l’any 1939. Llavors començà una etapa de dificultats professionals i, de retruc, econòmiques. Aquell mateix any moria el seu pare.

      L’any 1947 va ser nomenat director musical de l’Esbart Verdaguer.

      A banda de músic, conreà la composició per a cobla, sardanes, ball popular, cançons, música de cambra, etc. També va escriure un Tractat d’instrumentació per a cobla.

      L’any 1952 a Joaquim Serra se li declarà una malaltia pulmonar que ja no el deixaria. L’any següent els metges li recomanen l’ingrés en un sanatori i, el mes de febrer de 1953, va ingressar al sanatori antituberculós del Brull, al Montseny.

      El 18 de febrer d’aquell mateix any, l’Obra del Ballet Popular va organitzar, al Palau de la Música Catalana, un homenatge al mestre per tal de recaptar fons per a les despeses de  la seva estada en aquell sanatori i alleugerir així la magra situació econòmica per la qual passava la seva família.

      Va ser aquell febrer quan, un grup d’amics, van avisar la cobla Genisenca de Taradell perquè anés al sanatori del Brull a tocar en homenatge de l’il·lustre músic allí ingressat.

      Al Brull s’hi va estar de febrer a octubre de l’any 1953, des d’on, després d’una intervenció quirúrgica i per prescripció mèdica, va marxar cap a Castellterçol per intentar recuperar la seva malmesa salut.  

Església de Sant Martí del Brull

      Retornat de nou a Barcelona, va treballar a Radio Nacional i va dirigir la Cobla Barcelona.

      El dia 17 de novembre de l’any 1957, amb només cinquanta anys, moria a Barcelona el compositor de la “difícil senzillesa”: Joaquim Serra i Corominas.

      Entre les diferents composicions que ens va deixar destaquem: A Montserrat (1926), premi Sant Jordi; Impressions camperoles (1927), premi Sant Jordi; Variacions per a piano i orquestra (1928), premi Concepció Rabell; Remembrança (1928), dedicada a Ignasi Iglésies; Evocació (1932), premi Concurs Musical de la Generalitat; Primaveral (1947), premi Concurs Entronització Mare de Déu de Montserrat; Noces d’or (1949), dedicada al Futbol Club Barcelona; Doña Inés de Castro (1950), ballet amb què assolí un gran èxit de crítica i públic; Recordant Vic (1954), dedicada a l’Agrupació Sardanista de Vic; i Puigsoliu (1957), poema simfònic que en constituí l’obra pòstuma.

      Aquest any 2007 s’escauen cent anys del naixement i cinquanta de la mort del mestre. A més de l’homenatge nacional que se li ha fet, s’han celebrat arreu actes reivindicant-ne el record i divulgant-ne la seva extraordinària i fecunda obra: concerts, conferències, enregistraments i una exposició itinerant que, volent destacar el to de les seves composicions, s’ha titulat “La difícil senzillesa”.

      A meitat del segle passat, molta gent malalta, però amb una pregona esperança de recuperació per a la seva salut trencada, pujava al sanatori del Brull com va fer Serra i Corominas. El mestre va voler deixar un record de la seva estada en aquell lloc, durant nou mesos, regalant a aquest poble del Montseny la sardana Roses del Brull, composició de l’any 1953.

      Ha estat una llàstima que el Brull passés per alt aquest aniversari i no s’unís als actes que al llarg d’aquest any 2007 s’han celebrat arreu en memòria d’aquest gran músic català, tal com s’ha fet en altres pobles a qui Joaquim Serra va voler obsequiar amb una composició seva que, a més, portés el nom de l’indret estimat per ell, com ara Vic, Sabadell, Castellterçol, Vilanova, etc.

      Valdria la pena que en aquest racó del Montseny es recordés el nom de qui va fer que en tants llocs de Catalunya es canti (i es balli), encara avui, el nom del Brull.    
_________________
 
Publicat a El 9 Nou el 31 de desembre de 2007.