En Millet se’n va al Brull

     Lluís Millet al Brull (Osona)

      El Brull: «En aquest racó de món, ordinàriament tan quiet i solitari, fa alguns dies s’hi noten senyals de moviment i animació fora de regla».

     Així comença una nota del diari per informar, tot seguit, que Alexandre M. Pons i Serra, presenta a la Casademunt, la seva residència del Brull, la seva candidatura a diputat.

     I es que en aquest noble casalot s’aprofita el bon temps per a celebrar-hi alguna  festa o algun acte en els seus jardins. Sabem que fins el Brull s’hi han desplaçat els cantaires de l’Orfeó de Sant lluís Gonçaga —Els Lluïsos— de Vic, dirigit per Miquel Rovira i Serrabasa, fundat fa tan sols un parell d’anys. En aquesta ocasió l’orfeó vol col·laborar en un acte de caire polític i social i regalar les seves veus als propietaris, familiars i amics de l’amo de Casademunt en l’església modernista del Sagrat Cor, que s’aixeca al davant de la casa.

     El diumenge dia 4, és quan els de l’orfeó de Vic baixen a l’estació de tren de Balenyà, i  pugen a peu cap a la Casademunt. De lluny, ja veuen que en el punt més alt d’un màstil, plantat al mig del jardí d’aquella casa, llueix una gran senyera, com en els dies de les grans celebracions.

     Els propietaris són saludats cantant la peça titulada Bon dia, i un cop a l’església tots els convidats, entre ells moltes famílies barcelonines, estiuejants al poble de Seva i a altres llocs de l’entorn, a més dels pagesos dels masos propers, es disposen a escoltar les obres que ha triat el director de la coral. 

Lluís Millet i Pagès

     Entre tota aquella gent hi ha  Millet, que vol passar desapercebut i escoltar, anònimament, el recital de cançons dels vigatans, però que no ho pot fer, ja que, sent com és prou conegut, la seva presència no passa per alt a ningú i el seu nom va de boca en boca, fins el punt que el jove director Miquel Rovira, avisat per un dels cantaires, va a trobar-lo i l’invita a que toqui l’harmònium de l’església  per tal d’acompanyar les veus dels orfeonistes.

     Precisament és a Casademunt on, el seminarista Miquel Rovira i Lluís Millet, fundador i director de l’Orfeó Català, es coneixen, això sí, després d’una primera confusió, ja que entre els convidats també s’hi troba el mestre Vicenç M. de Gibert, i es que Rovira, volent fer la coneixença amb Millet, saluda a Gibert pensant que ho fa amb Millet.

     Precisament en Vicenç M. de Gibert, que sol estiuejà per aquestes contrades, escriurà un llibre on donarà vida a la gent del Brull. Com no pot ser d’altra manera pensa titular el llibre Gent de muntanya.

     Després de la missa i abans del dinar, allà al aire lliure, els coristes ofereixen un concert a tots els assistents a la festa, cantant El tres tambors, El testament d’Amèlia, La pastoreta i La filadora, entre altres cançons.

     També es fa una funció teatral representant els entremesos “Un afaita-clatells” i “Las burles són com las processons”. Tot sigui per passar-ho bé.

     A l’hora de dinar tots els membres de l’orfeó i convidats s’asseuen al voltant de les taules parades per a l’ocasió, degustant els plats servits per la casa de la vídua Bofill de Vic.

     Per acabar la jornada passada als peus del Montseny, el mestre Millet dirigeix el cant de L’Emigrant i, en acabat, els cantaires dels Lluïsos marxen a peu altre vegada cap a l’estació de Balenyà, això sí, encetant el camí de baixada tot cantant Els Segadors. Mentre el sol comença a caure, aquella comitiva de cantaires són acomiadats pels que encara resten a la Casademunt, amb els crits entusiastes de: «Visca Catalunya!».

Església del Sagrat Cor de Casademunt, El Brull

    Tot això succeïa el dia 4 de setembre de l’any 1904.

     Per cert, ens diuen que el mestre Millet i la seva dona, tornaran aviat a la nostra comarca, ja que tenen pensat anar el dia 7 d’aquest mes de setembre a la celebració de la festa de la Mare de Déu de la Gleva, la “Mare de Déu fabricanta” com l’anomenà Collell, i on la Capella de Sant Felip Neri de Barcelona, cantarà la Missa del Papa Marcelo, dirigida per ell, i on també hi serà present el mestre Francesc Pujol que conduirà algun cant en el transcurs de la festa. El dissabte, dia 10, tornant del santuari de la Gleva, el matrimoni Millet té pensat anar a Vic per visitar el Museu Episcopal, per marxar més tard, en tren, cap a Barcelona.

     Un altre dia podríem parlar de la vinguda de l’Orfeó Català, l’any 1908, a Vic, quan es celebrava un congrés agrícola. Eren altres temps per a la nostra pagesia. Avui dia potser se sentirien més els justos clams dels pagesos que no les veus d’uns cantaires, ara per ara, no tant concentrats en les partitures com en les notícies dels diaris...
___________________
 
Publicat a El 9 Nou el 30 de novembre de 2009.